A qui pertanyen les cendres d’un difunt? Tot el que n’has de saber

Quan mor una persona estimada i s’opta per la cremació, a qui pertanyen les cendres d’un difunt? Avui, a Roques Blanques intentem donar resposta a aquesta pregunta i a d’altres en aquest sentit.

Què diu la llei sobre a qui pertanyen les cendres d’un difunt?

La legislació espanyola és clara pel que fa a qui ha d’assumir les despeses funeràries quan mor una persona. El Codi Civil recull que aquestes despeses les han de satisfer "aquelles persones que en vida haurien tingut l’obligació d’alimentar-lo". És a dir: el cònjuge, els descendents, els ascendents i els germans, per aquest ordre.

Tot i això, la llei no especifica a qui pertanyen les cendres d’un difunt. Això suscita una nova pregunta: les cendres pertanyen als hereus? La resposta és que no. A Espanya no hi ha un dret a les cendres per herència, ja que les restes d’una persona no són una cosa que es pugui heretar.

Això pot plantejar conflictes entre els familiars quan falta una persona, i, de fet, s’han donat casos en què s’ha recorregut a la justícia per a decidir a qui pertanyen les cendres d’un difunt. Quina és la conclusió? Com a norma general, les cendres pertanyeran a la persona que el difunt hagi nomenat com a encarregat de les seves restes al testament. Si aquest aclariment no existeix, els propietaris de les cendres seran els parents més pròxims.

Com afecta la voluntat del difunt sobre la possessió de les cendres?

Com acabem de dir, la persona que nomeni el difunt serà a qui pertanyin les seves cendres. Això ens porta a plantejar-nos les repercussions que pot tenir aquest fet.

Segons la Llei 49/1978, de 3 de novembre, d’enterraments en cementiris municipals, “els ritus funeraris es practicaran sobre cada sepultura d’acord amb el que disposa el difunt o amb el que determini la família”. Això vol dir que els qui estiguin en possessió de les cendres d’una persona morta tindran la responsabilitat de decidir sobre la destinació de les cendres esmentades.

El que no queda clar és què passa en cas que aquests familiars no es posin d’acord en aquest punt, i això ens remet de nou a l’article 1894 del Codi Civil, que, com també hem vist més amunt, determina que les despeses funeràries les han d’assumir els familiars pròxims, per aquest ordre: cònjuge, descendents, ascendents i germans. Seguint aquesta norma, la decisió s’hauria de prendre basant-se en aquest ordre jeràrquic.

No obstant això, hi ha sentències judicials que indiquen que aquest ordre no ha de ser definitiu, ja que és possible que no hi hagi hagut una relació pròxima entre la persona morta i els seus descendents, per exemple. Per tant, prevaldria el fet que, com indica el Codi Civil, les cendres pertanyerien a “aquelles persones que en vida haurien tingut l’obligació d’alimentar-lo” i, de fet, ho fessin.

Qui té dret sobre les cendres d’un difunt realment?

Ja hem vist que no és gens fàcil determinar a qui pertanyen les cendres d’un difunt. Però… es poden adquirir en propietat les restes mortals d’una persona estimada? Algú pot tenir dret sobre les cendres d’un difunt?

Algunes sentències judicials dictaminen que les cendres —més enllà de valors sentimentals— han passat a ser un bé “susceptible d’apropiació”. Per tant, és possible detenir-ne la possessió si prèviament no tenien propietari. En aquest cas, només caldria reclamar-ne la propietat per a tenir dret sobre les cendres d’una persona estimada que ha faltat. Això sí, sempre que s’actuï sota el precepte de la bona fe.

Tot això no resol el dubte de la persona a qui pertanyen les cendres d’un difunt, ja que no hi ha una legislació clara en aquest sentit. La jurisprudència no té tampoc una postura clara sobre la possessió de les cendres d’una persona morta, i aquí hi ha molts factors i condicionants que cal tenir en compte. El costum, la bona fe, que la família no se n’hagi desentès en vida o que hagi assumit les despeses funeràries són motius que prevalen a l’hora de decidir sobre aquest assumpte.

Insistim, però, que la legislació espanyola no diu enlloc que hi hagi un dret sobre les cendres d’una persona que ha faltat.

Opcions disponibles per a la disposició de les cendres del difunt

Tot i que és complicat determinar a qui pertanyen les cendres d’un difunt, la normativa sí que estableix què es pot fer amb les cendres d’una persona estimada quan mor. Les opcions són molt variades:

1. Dipositar l’urna amb les cendres al cementiri.

2. Escampar les cendres en algun lloc especial.

3. Escampar les cendres en llocs especialitzats.

Al cementiri de Barcelona de Roques Blanques, els familiars poden fer les tres coses alhora, sempre de la manera més respectuosa i sostenible, ja que oferim diverses opcions d’inhumació de cendres en un entorn natural únic:

• L’Arbre Familiar, el Camí del Bosc i el Bosc de la Calma són els nostres serveis d’inhumació de cendres en arbre.

• Disposem de columbaris de paret, de terra o de parc.

• El Jardí del Repòs i la Font del Repòs són les nostres opcions d’inhumació de cendres amigables amb el medi ambient.

• Altres opcions són el Jardí del Record o la custòdia de l’urna al cementiri.

El nostre propòsit és oferir a les famílies un lloc únic perquè puguin recordar les persones estimades que han faltat i honrar-les.