Descobreix com funciona la propietat, l’herència i el canvi de titularitat d’una sepultura
A fi de no perdre el dret funerari sobre una tomba o un nínxol, pot ser que s’hagi de canviar la titularitat d’una sepultura de cementiri. A Roques Blanques t’ho expliquem tot sobre la propietat i l’herència d’una unitat d’enterrament.
Quants anys dura la propietat d’una sepultura?
La propietat d’una sepultura no és infinita. El temps de concessió als cementiris sol ser de 2, 5, 10, 15, 50 o 75 anys, tot i que depèn de cada municipi.
Les unitats d’enterrament tenen concessions administratives, per les quals s’ha de pagar un dret d’ocupació. Depenent del tipus de sepultura de què parlem, aquest període pot ser més o menys ampli.
Cada ajuntament regula aquests serveis funeraris, tot i que hi ha una normativa general de dret funerari que s’aplica a escala nacional i que estableix els requisits següents:
- La titularitat d’una tomba a terra o d’un columbari pot tenir una validesa de fins a 99 anys.
- La titularitat dels nínxols més habitual és una concessió de fins a 10 anys.
La concessió del dret funerari es pot atorgar per un període de 5 anys per al dipòsit immediat d’una única persona difunta o per un temps màxim que permeti la legislació.
Per tant, els drets de propietat d’una sepultura tenen data de caducitat, que s’allarga durant el temps que s’hagi fixat en la concessió, però amb possibilitat de renovar-los quan hagi transcorregut aquest període.
Només es pot atorgar una ampliació del temps de concessió en aquelles concessions que s’hagin atorgat inicialment per períodes menors i fins que s’assoleixi el període màxim previst. A més a més, no es permet una nova inhumació en les unitats d’enterrament, durant els últims cinc anys de durada del temps de concessió.
Es pot heretar una sepultura? Funcionament i procediments
Tenint en compte tot el que s’ha exposat en l’apartat anterior, és lògic preguntar-se qui és el titular d’una sepultura. En la legislació espanyola hi ha el que coneixem com a dret funerari, que atribueix al titular l’ús d’un espai o d’una unitat d’enterrament assignada, amb la finalitat d’enterrar-hi una persona difunta o les seves cendres.
Això implica que aquest espai es concedeix amb aquesta finalitat durant el temps que es fixi en la concessió, per bé que mai es podrà atribuir la propietat del sòl.
Per a adquirir aquest dret funerari, la persona interessada l’ha de sol·licitar i ha de pagar la tarifa corresponent, fet que li atorga el reconeixement d’aquest dret.
El titular d’aquest dret funerari pot designar, en qualsevol moment mentre la concessió estigui vigent, un beneficiari d’aquest dret, que se subrogarà en la seva posició després de la defunció. És a dir, efectivament, es pot heretar una sepultura. En aquests casos, el dret es traspassa a una altra persona mitjançant un canvi de titularitat d’un nínxol o un panteó, sempre que s’abonin els impostos corresponents i que es facin els tràmits legals pertinents.
Un contracte de dret funerari de concessió d’una sepultura ha de contenir els apartats següents:
- Identificació de la unitat d’enterrament.
- Data d’adjudicació i, quan tingui lloc, de la primera inhumació.
- Temps de durada del dret funerari.
- Dades personals del titular i del beneficiari mortis causa.
- Limitacions o condicions d’ús especials de la unitat d’enterrament que pugui imposar el titular de dret.
Un cop conclòs el temps de concessió, la família pot renovar-lo o exhumar la persona difunta, encara que en el cas de les tombes i els panteons, els familiars sí que podrien tenir una concessió per un temps il·limitat, sempre que paguin les taxes anuals si no volen perdre els drets.
Què passa si no es paga el dret funerari? Si no es paguen les taxes, el cementiri en qüestió té permís per a exhumar les restes de la persona difunta i traslladar-les a un enterrament comú i fins i tot incinerar-les, si ho considera oportú.
Canvi de titularitat d’una sepultura
El canvi de titularitat d’una sepultura es pot fer per transmissió mortis causa (per defunció) o inter vivos (per voluntat dels ascendents o descendents directes). Aquest tràmit s’ha de sol·licitar a l’entitat local corresponent (sigui el cementiri o l’ajuntament).
Requisits per al canvi de titularitat
La transmissió hereditària del dret funerari sobre una tomba, un nínxol o un panteó obliga a canviar la titularitat de la sepultura. Per a formalitzar aquest traspàs, les gestions poden canviar en cada municipi.
En general, s’han d’aportar determinats documents. Per exemple:
- Certificat literal de defunció.
- Certificat d’actes d’última voluntat de la persona difunta.
- Còpia del testament o declaració d’hereus.
Aquest requisit és necessari quan la transmissió es fa per mortis causa. La documentació és diferent si la transmissió es fa inter vivos. En aquest cas, els interessats s’han de personar a l’entitat local corresponent i formalitzar davant d’un notari la renúncia per part del titular del dret funerari, així com la concessió a favor del beneficiari.
Procediment pas a pas
Per a poder fer el canvi de titularitat d’una sepultura, el primer pas indispensable és acudir a l’oficina del cementiri corresponent o a l’ajuntament de la localitat per tal de formalitzar una sol·licitud.
Tal com hem explicat, s’han de presentar els documents corresponents, depenent del tipus de traspàs del dret funerari de què es tracti.
A més a més, en el cas d’un traspàs inter vivos, tots els interessats han de comparèixer personalment al cementiri o a l’ajuntament i han de fer un escrit davant del notari que també s’ha de presentar a les oficines corresponents.
Costos associats
El dret funerari té uns impostos associats, si es vol mantenir la titularitat quan acabi el període de concessió. Per a renovar-la, s’han d'abonar les taxes anuals a fi de no perdre els drets sobre aquella unitat d’enterrament.
El cost de les taxes dependrà de cada municipi, però és important remarcar que aquest pagament no dona la titularitat del terreny, sinó un dret funerari sobre aquest.
Al nostre web pots consultar tots els aspectes relacionats amb els diferents tipus de sepultures del cementiri de Roques Blanques.
