Què és una esquela? Significat, tipus i origen

Una esquela és una comunicació que anuncia la defunció d’una persona. Tot i que tradicionalment s’han publicat en els diaris impresos, avui dia també és possible emetre’n en mitjans digitals. Aquest document, que ha evolucionat al llarg de les dècades, no només informa de la defunció d’una persona, sinó que també convida a retre-li homenatge i ofereix detalls sobre com s’oficiaran els serveis funeraris.

Significat d’una esquela

Què és una esquela? Aquest element, també conegut com a avís fúnebre o mortuori, és un anunci que informa de la defunció d’una persona. El seu propòsit principal és notificar la defunció d’una persona a la societat i als familiars i amics del difunt, i proporcionar-los detalls, com ara la data i el cementiri on tindrà lloc l’enterrament o el funeral.

Aquests avisos acostumen a incloure el nom del difunt, les dates de naixement i de defunció i, sovint, una descripció breu de la seva vida i dels èxits. A més, poden contenir informació de la vetlla, del funeral o de com poden honrar la memòria del difunt els amics i els familiars. Actualment, a més de text, les esqueles poden incloure fotografies i homenatges personals que reflecteixin el llegat del difunt.

Tipus d’esquela més comuns

Si bé totes les esqueles comparteixen un propòsit comú, poden variar notablement de format i de contingut en funció de les intencions dels qui les emeten.

És possible dividir-les en dos grans grups: esqueles físiques i esqueles digitals. Tanmateix, n’hi ha de diferents tipus, tant en un format com en l’altre, cadascun amb característiques distintives que les fan adequades per a diferents situacions i preferències.

1. Esquela estàndard

L’esquela estàndard és la forma més comuna d’anunci fúnebre. Sol incloure el nom complet del difunt, les dates del naixement i de la defunció i, de vegades, un resum breu de la seva vida i de les seves fites, sobretot si la persona estimada va destacar en la societat per la ideologia o les activitats.

Aquesta esquela és concisa i directa perquè té l’objectiu principal d’informar de la defunció i dels detalls del funeral i així, qui vulgui acudir-hi, pugui fer-ho dins del termini i de la manera adequada. Es diferencia d’altres tipus d’esqueles per la simplicitat, ja que se centra a transmetre la informació més essencial, sense adornaments addicionals o elements personalitzats.

2. Esquela expandida

L’esquela expandida ofereix més espai per als detalls i la personalització. A més de la informació bàsica que presenta l’esquela estàndard, pot incloure un obituari més extens, en què es destaqui la vida, els èxits i el llegat del difunt.

Aquest tipus d’esquela és perfecte per a les famílies que volen compartir algun detall més sobre la vida del difunt i sobre l’impacte que va tenir en la societat. Es diferencia de l’estàndard perquè és més llarga i aprofundeix en el contingut, i això permet retre un homenatge més complet a la persona difunta.

3. Esquela religiosa

L’esquela religiosa incorpora elements específics de la fe del difunt. Pot incloure símbols religiosos, com la creu cristiana o l’estrella de David, i frases o pregàries característiques de la religió que professava la persona difunta.

Aquesta esquela és comuna en les famílies i les comunitats en què la fe té un paper important en la vida i el dol. Es diferencia d’altres tipus d’esquela perquè se centra en aspectes espirituals i perquè permet reflectir les creences religioses del difunt.

4. Esquela fotogràfica

L’esquela fotogràfica inclou una o diverses fotografies del difunt. Aquestes imatges poden ser retrats recents o fotografies que capturin moments importants i emotius de la seva vida.

Aquest tipus d’esquela és una manera agradable i gratificant de recordar visualment el difunt per a poder celebrar la seva vida. Es diferencia dels altres tipus d’esquela perquè té un atractiu visual i perquè permet evocar records i emocions per mitjà de les fotografies.

5. Esquela commemorativa

L’esquela commemorativa busca celebrar la vida de la persona estimada més que no pas anunciar-ne la defunció. Pot incloure anècdotes, cites preferides o missatges dels familiars i els amics.

Aquest tipus d’esquela és ideal per a honrar la memòria del difunt d’una manera més personal i emotiva. Es diferencia de les altres perquè té un to positiu i per l’esforç de compartir records i aspectes alegres de la vida de la persona difunta.

Quin és l’origen de l’esquela? Història i simbolisme

L’origen de l’esquela es remunta a l’antiga Grècia i Roma, on es feien servir tauletes de fusta o de metall amb l’objectiu d’anunciar la defunció d’una persona estimada. Amb el pas del temps, aquest mètode va adquirir popularitat tant a Europa com a l’Amèrica del Nord, i es va convertir en una pràctica comuna arreu del món.

A l’inici, l’esquela era una carta breu que es feia servir per a citar persones en reunions o homenatges. Amb el pas del temps, però, es va fer servir, sobretot, per a anunciar defuncions a fi d’assegurar que qualsevol persona interessada n’estigués al corrent i pogués acomiadar-se de la persona difunta. Aquest canvi reflecteix una evolució en la manera com les societats aborden tant la mort com el dol.

A hores d’ara, l’esquela ha esdevingut un mitjà per a honrar la vida del difunt, ja que permet destacar els seus èxits i la importància que va tenir per a la societat.

En termes de simbolisme, les esqueles acostumen a incloure elements que reflecteixen les creences religioses o personals del difunt. Per exemple, en les esqueles catòliques s’inclou una creu i la sigla DEP (‘descansi en pau’).

Aquests elements simbolitzen el respecte i la memòria envers la persona difunta, així com l’esperança en una vida més enllà de la mort.