Origen i història de la cremació en diferents cultures
Coneix amb Roques Blanques la història de la cremació. T’expliquem quin origen té i les influències culturals i religioses que han marcat la seva evolució al llarg dels segles.
Orígens antics de la cremació
Alguns registres apunten que ja al neolític, fa disset mil anys, van tenir lloc les primeres cremacions al litoral mediterrani. No obstant això, la història de la cremació humana es remunta al període comprès entre els anys 2200 i 750 abans de Crist; és a dir, a l’edat del bronze. Hi ha evidències que la cremació és una pràctica mil·lenària, originada a la península grega, consistent a cremar una persona difunta.
Els antics grecs tenien la creença que, quan es cremava el cos, l’ànima de la persona morta es purificava i es desprenia de la forma terrenal per arribar més de pressa a la destinació final.
Amb l’imperi romà, aquesta pràctica es va estendre per Europa i arran d’aquí va néixer, precisament, el terme actual: cremació procedeix de crematio, que en llatí significa cremar o incinerar.
Posteriorment, va haver-hi diverses etapes diverses en la història de la cremació. Ja a l’era moderna, els higienistes van impulsar la cremació com la millor opció per qüestions sanitàries. El 1873 es va presentar a Viena una càmera de cremació creada pel professor Paduano Brunetti, moviment que va rebre el suport, des de la Gran Bretanya, de qui llavors era el cirurgià de la reina Victòria, Sir Henry Thompson.
El 1874 es va construir el primer crematori a Pennsilvània (Estats Units), i quatre anys més tard van arribar els primers crematoris a Europa (concretament, a Alemanya i Anglaterra).
La cremació en diferents cultures i religions
Durant l’edat del ferro, la inhumació va tornar a imposar-se a la cremació per qüestions principalment religioses. L’hinduisme la va eliminar, igual que el cristianisme, i això va fer que la cremació desaparegués d’Europa al segle V.
Aquesta pràctica es va reprendre com una mena de càstig de l’Església catòlica als heretges durant l’edat mitjana i, amb aquesta mateixa finalitat, també es va començar a aplicar després de la Segona Guerra Mundial. N’és un exemple la cremació dels dotze condemnats per crims contra la humanitat als judicis de Nuremberg.
El 1963, el papa Pau VI va abolir la prohibició de la cremació en la religió catòlica i, tres anys més tard, va permetre als sacerdots que oficiessin cerimònies de cremació.
Al llarg de la història de la cremació, la influència religiosa ha estat clau. La religió jueva prohibeix aquesta pràctica i, encara que la catòlica sí que la permet, defensa més l’enterrament com la millor elecció. A l’islam, la cremació està totalment prohibida, ja que es considera una falta de respecte envers el cos humà. I, a la banda contrària, l’hinduisme i el budisme obliguen a la cremació.
Evolució de la cremació a Espanya
La influència religiosa ha estat un factor determinant en la història de la cremació a Espanya. No va ser fins al 1973 que es va inaugurar el primer forn crematori al nostre país. Es va instal·lar al cementiri de La Almudena, a Madrid, i aquell any ja va efectuar un total de quaranta-tres cremacions.
A començament dels anys vuitanta, la taxa d’incineració a Espanya no arribava al 2% del total de defuncions, encara que la tendència ha anat creixent fins avui.
Actualment, la cremació representa una mitjana del 40%, una xifra que es queda molt curta en algunes capitals de província, on es registren fins a un 70% de cremacions respecte del total de defuncions.
La diferència es troba, per tant, als entorns rurals, on l’enterrament tradicional continua sent l’opció preferent.
La cremació avui dia
En la història de la cremació més recent, aquesta opció ha esdevingut una pràctica cada cop més comuna. Les raons principals que expliquen aquesta tendència són econòmiques i mediambientals, ja que el preu de la cremació sol ser més barat i és una elecció més ecològica en comparació dels serveis funeraris tradicionals.
Moltes famílies opten per la senzillesa (que va lligada a l’estalvi) i per dipositar les cendres de les persones estimades en llocs especials.
La influència religiosa torna a tenir pes en l’evolució de la cremació. En el catolicisme, després d’aixecar la prohibició d’aquesta pràctica, es van establir unes certes condicions i normes que cal seguir. El 2016, la doctrina catòlica va establir que les cendres no s’han d’escampar, dividir ni guardar al domicili particular, i tampoc fer-ne joies. Es recomana que es portin a un cementiri.
A banda de les qüestions religioses, l’aspecte sanitari també ha estat clau els últims anys. El 2020, arran de la pandèmia, la cremació es va convertir en l’opció més eficaç per a evitar contagis.
Impacte de la cremació en les pràctiques funeràries modernes
En la història de la cremació també hi ha una evolució cap a pràctiques com més va més sostenibles. Què és la cremació i com es fa? El procés es porta a terme amb mètodes i tecnologia cada cop més innovadors. Els forns crematoris actuals són més ecològics i minimitzen el consum energètic. A més a més, s’emeten menys gasos contaminants gràcies a uns sistemes de filtració de partícules avançats.
També s’ha aconseguit reduir el temps necessari per a dur a terme el procés de cremació, i això permet lliurar les cendres a les famílies més de pressa.
De la mateixa manera, llocs com Roques Blanques ofereixen espais únics a les famílies per al record de les persones que s’estimen. Després del procés que hem dut a terme al nostre crematori a Barcelona, disposem de diverses opcions ecològiques entre els nostres serveis funeraris.
En resum, en la història de la cremació s’ha progressat a mesura que ha anat creixent la preferència de les famílies per aquesta opció.
