Religió bahá’í: creences i pràctiques

La religió bahá’í va ser fundada per Bab i Bahá’u’lláh a mitjan segle XIX. És una religió monoteista que defensa l’existència d’una divinitat transcendent i incognoscible, que es manifesta per mitjà de profetes com el seu mateix fundador. Té milers de seguidors a tot el món i avui a Roques Blanques volem conèixer-ne en profunditat les creences i pràctiques sagrades.

Pràctiques i creences del bahaisme

El bahaisme té un punt de vista modern que accepta l’explicació científica del món que ens envolta i que defensa la importància de la llibertat religiosa i de la igualtat entre tots els éssers humans. Què caracteritza la religió bahá’í?

• Déu, en essència, és incognoscible, cosa que significa que només el podem conèixer per mitjà dels seus atributs i dels seus profetes.

• La veritat fonamental de totes les religions és la mateixa; per tant, tots els fundadors de les diferents religions que hi ha són portadors de la Paraula de Déu.

• Els éssers humans som essencialment espirituals i aquesta naturalesa perviu després de la mort; d’aquí ve la importància de conrear l’espiritualitat per continuar existint en altres esferes.

• La religió bahá’í ha de treballar per la pau al món promovent la igualtat, un idioma comú i un govern i una justícia mundials.

• Resar alimenta l’esperit i, per això, l’oració és fonamental per a estar en comunió amb Déu.

• No es necessiten símbols o ritus per a expressar l’amor a Déu, per la qual cosa rebutgen la rigidesa del culte o la mediació de persones entre cada individu i Déu (sacerdots, imams, rabins, etc.).

• En la religió bahá’í es fan dinou dies de dejuni en l’últim mes bahá’í de l’any, que és el mes de glòria (del 2 al 21 de març). Durant aquest temps, no mengen ni beuen des que surt el sol fins que es pon. Es concentren en Déu i a enfortir l’esperit evitant la negativitat i els desitjos.

• La comunitat és molt important, per això hi ha reunions per a la presa de decisions i la resolució de problemes en comú.

Els principis de la religió bahá’í es resumeixen en la unitat des de tres vessants: unitat de Déu, unitat de la humanitat i unitat de la religió.

Quin és el llibre sagrat del bahaisme?

La religió bahá’í va néixer a Pèrsia el 1844 i va tenir dos fundadors:

1. Sayyid Alí Muhàmmad, qui després va adoptar el nom de Bab (‘la porta’).

2. Mírzá Husayn-’Alí Nuri, conegut pel nom de Bahá’u’lláh (‘la glòria de Déu’).

Precisament d’aquest segon nom sorgeix el nom de la religió. Bahá’í deriva de Bahá’u’lláh i vol dir ‘pertanyent a Bahà’.

Bab va revelar els seus propis ensenyaments i el seu propi llibre de lleis i va tenir la missió d’anunciar la vinguda del missatger de Déu (Bahá’u’lláh), qui el 1863 va proclamar que totes les religions són divines a l’origen, per la qual cosa el seu propòsit era unir tots els pobles i aconseguir la pau mundial.

Bahá’u’lláh va arribar a escriure més de cent volums de textos i manuscrits, entre els quals destaca el llibre sagrat del bahaisme: el Kitab-i-Aqdas. El va escriure a Palestina el 1872, mentre era presoner de l’imperi otomà. Es tracta del llibre de lleis de la religió bahá’í, al qual segueix en importància el Kitab-i-Iqan o Llibre de la Certesa, que resumeix les característiques fonamentals de la fe bahá’í; és a dir, els seus fonaments teològics i doctrinals.

Religió bahá’í a Espanya: iniciació i seguidors

La religió bahá’í va començar a implantar-se a Espanya el 1946 i es va inscriure en el registre d’entitats religioses del Ministeri de Justícia el 1968. Avui dia, aquesta comunitat religiosa està organitzada en dues assemblees nacionals principals amb dos registres diferents com a entitats religioses: l’assemblea nacional espanyola i l’assemblea canària. A aquestes cal sumar-hi prop de quaranta assemblees locals.

En l’actualitat, la religió bahá’í té uns quatre mil seguidors al nostre país i són molt actius als fòrums de diàleg interreligiosos.

Els últims anys, aquesta comunitat ha buscat arrelar-se a Espanya amb més activitat social i fins i tot amb més col·laboració política i institucional, sobretot, en defensa dels seguidors de la religió bahá’í de l’Iran.

Tot això ha fet que el 2023 es reconegués l’arrelament notori de la religió bahá’í a Espanya, on els fidels s’estenen per comunitats com Catalunya, el País Basc, Astúries i Extremadura, entre d’altres.

La mort i el bahaisme: el descans etern de les persones estimades

Al llarg d’aquest text hem descobert nombroses curiositats sobre la religió bahá’í; però... quins ensenyaments ofereix aquesta religió al voltant de la mort?

El bahaisme considera que l’esperit humà viu eternament i, per això, s’esforcen cada dia per il·luminar les ànimes amb qualitats espirituals positives com la bondat, la generositat i la humilitat.

Com hem apuntat més amunt, per alimentar l’esperit és necessari estar en comunió amb Déu i, per a assolir aquesta finalitat, l’oració és la via fonamental.

Els seguidors de la religió bahá’í creuen que la naturalesa espiritual de l’ésser humà perviu després de la mort i que continua evolucionant en altres esferes existencials. Aquesta creença es reflecteix també en els ritus funeraris, en els quals preval el respecte a la dignitat del cos.

La religió bahá’í recomana un enterrament ràpid i senzill, sense embalsamament ni conservants artificials, amb una cerimònia fúnebre digna, però humil, en la qual sigui present l’oració.

S’insisteix en un enterrament solemne, però es qüestiona la idoneïtat de la incineració perquè consideren que interromp el procés natural d’integració en la naturalesa.

Totes aquestes creences de la religió bahá’í s'han de tenir en compte a l’hora de contractar els serveis funeraris quan mor una persona estimada que professa el bahaisme.