Diferència entre inhumació i cremació: consells per a triar de manera adequada

Encara que cada cop hi ha més persones que deixen constància del seu desig de ser inhumats o incinerats després de la defunció, moltes acaben morint sense haver especificat la seva preferència. Això deixa als familiars la difícil tasca de decidir entre inhumació o cremació sense tenir gaire clar per quina decantar-se.

A més a més, moltes persones no tenen clar quina opció prefereixen per a si mateixes. Per això és important conèixer totes les diferències entre inhumació i cremació, i així poder prendre la millor decisió possible sabent amb certesa que es fa la tria més adequada.

Què diferencia la inhumació i la cremació?

La inhumació i la cremació són dos processos molt diferents.

• La inhumació, també coneguda com a enterrament, comporta col·locar la persona morta en un taüt i enterrar-la, bé sota terra o bé en un nínxol d’un cementiri, i es tracta d’un mètode de sepultura acceptat per la majoria de les religions.

• D’altra banda, la cremació redueix el cos a cendres després d’introduir-lo en un forn crematori a temperatures d’entre 88 i 1.000 graus. Aquest procés no implica descomposició, i les cendres que s’obtenen es poden desar en una urna o escampar en un lloc amb significat per a la família, encara que també es pot recórrer a la inhumació de les cendres en instal·lacions com les que oferim al Cementiri Comarcal Roques Blanques.

Què implica el procés d’inhumació?

La inhumació comença amb la neteja i la preparació de la persona difunta. Després, és col·locada en un taüt i traslladada al cementiri, on és enterrada en una tomba o nínxol.

Al nostre país, la normativa exigeix que els enterraments es facin en cementiris habilitats amb aquesta finalitat. Un cop feta la inhumació, la persona morta passa per un procés natural de descomposició que pot trigar de quinze a cinquanta anys, segons alguns factors com el tipus de taüt i les condicions del terreny.

A més a més, si ho desitgen, les famílies poden construir un monument o làpida sobre la tomba per recordar la persona difunta i honrar-la.

Com té lloc el procés de cremació?

La cremació és un procés controlat que es fa en forns crematoris dissenyats especialment per a aquest propòsit.

1. El cos s’introdueix al forn, on s’exposa a temperatures molt altes, d’entre 800 i 1.000 graus. El procés pot durar de dues a cinc hores.

2. Les restes es polvoritzen fins a esdevenir les cendres que posteriorment es lliuraran a la família del difunt en una urna.

3. Les cendres es poden escampar, enterrar o desar en un columbari.

Avantatges i desavantatges de la inhumació i la cremació

A l’hora de triar entre inhumació o cremació, és important analitzar els beneficis i possibles inconvenients de cada opció.

Optar per la inhumació, per exemple, proporciona un lloc de repòs fix que els familiars poden visitar, cosa que comporta disposar d’un espai físic on es pot recordar la memòria de la persona morta i honrar-la. A més a més, per a molta gent és un procés molt més natural que la cremació.

La inhumació, però, és més costosa que la cremació, ja que a les despeses típiques, com ara el taüt, cal sumar-hi els drets d’inhumació i el manteniment del lloc d’enterrament. A això cal afegir que els cementiris, sobretot a les grans ciutats, poden quedar-se sense espai, o que els familiars que són lluny del lloc d’inhumació poden tenir complicat desplaçar-s’hi.

Quant a la cremació, és més econòmica que la inhumació i permet més flexibilitat a l’hora de decidir on reposaran les restes de la persona morta. A més a més, la cremació és un procediment ràpid.

Ara bé, ha de quedar clar que aquest mètode no permet conservar restes d’ADN i, des del punt de vista ambiental, el procés genera emissions contaminants.

Tenint això en compte, estem segurs que tindràs molt més senzill triar què prefereixes per a les persones que t’estimes i fins i tot per a tu.

Legislació i normatives locals sobre inhumació i cremació

A Espanya, tant la inhumació com la cremació estan regulades per normatives específiques.

• Per a la inhumació, el Reglament de policia sanitària mortuòria (Decret 2263/1974) estableix els requisits administratius i sanitaris que han de complir els cementiris i les empreses funeràries. N’és un exemple el fet que les inhumacions només es poden fer en cementiris autoritzats, i requereixen certificats de defunció i permisos del Registre Civil.

• Quant a la cremació, a més del reglament mortuori, cal complir la Llei 20/2009, que regula els aspectes ambientals i sanitaris. Això significa que únicament els crematoris autoritzats poden fer aquest procés, i que és imprescindible obtenir permisos del Registre Civil i respectar les normatives ambientals.

Factors addicionals que cal considerar a l’hora de triar entre inhumació i cremació

L’elecció entre inhumació o cremació depèn d’aspectes com els que detallem tot seguit:

• Algunes religions no veuen la cremació amb bons ulls.

• La cremació sol ser més barata que la inhumació, ja que els costos de manteniment i espai són molt inferiors.

• La cremació contribueix a prevenir la massificació dels cementiris.

• Per a moltes persones, el sol fet de pensar a estar dins d’un nínxol o enterrades sota terra els genera angoixa i claustrofòbia.

Sigui quin sigui el motiu que et porti a decidir-te per un procés o per l’altre, conèixer cada diferència entre inhumació i cremació farà que ho tinguis molt més senzill a l’hora de triar.