Drets d’inhumació: tot el que n’has de saber

Després de la defunció d’una persona estimada, a més de saber gestionar el dolor emocional és important tenir clar com hem d’abordar tràmits legals com els drets d’inhumació, una qüestió imprescindible per a garantir l’ús adequat d’elements com els nínxols o les sepultures en un cementiri.

Conèixer els aspectes legals i administratius relacionats amb els drets d’inhumació a Espanya pot evitar-te sorpreses desagradables i pot ajudar-te a agilitar els processos, ja que les concessions funeràries no són indefinides i requereixen un seguiment quant a la durada i el manteniment.

Què són els drets d’inhumació?

Els drets d’inhumació consisteixen en el permís per a fer servir un espai dins d’un cementiri per al descans de les restes o les cendres de les persones mortes. Aquests espais, coneguts com a unitats d’enterrament, inclouen els nínxols, les tombes i els columbaris, i són concessions administratives amb una durada concreta i preestablerta.

Aquest dret, per tant, no atorga la propietat del terreny, sinó el seu ús exclusiu durant un període, en funció del tipus d’enterrament i de la normativa de cada regió.

Estar al corrent de la durada d’aquesta concessió és indispensable per a evitar el desallotjament en cas que no es renovin a temps els drets d’inhumació.

Drets i obligacions del titular dels drets d’inhumació

El titular dels drets d’inhumació té tant drets com obligacions relacionades amb l’ús de l’espai que hagi triat o se li hagi assignat.

Per exemple, el titular pot decidir quina persona o persones seran inhumades a l’espai concessionat, i a més podrà visitar el lloc amb llibertat i assegurar-se que es conservi de manera adequada.

Això sí, el titular té la responsabilitat de mantenir l’espai, inclosa la neteja i la restauració de les estructures deteriorades, i a més està obligat a pagar les taxes corresponents per l’ús de l’espai i la seva renovació.

Quin és el procediment d’adquisició dels drets d’inhumació?

El procés d’adquisició dels drets d’inhumació és senzill, però per a dur-lo a terme cal seguir els passos següents.

Documentació necessària per al procés d’adquisició dels drets d’inhumació

Per a adquirir els drets d’inhumació, cal presentar alguns documents obligatoris que poden variar i que permeten acreditar la titularitat de l’espai al cementiri i formalitzar el contracte de concessió.

• Certificat de defunció, emès pel Registre Civil, que confirma la defunció.

• Títol de dret funerari previ, en cas que n’hi hagi.

• Rebut de drets d’inhumació, que actua com a comprovant de pagament que acredita la titularitat del nínxol o sepultura.

• Targeta de senyals, que identifica la ubicació exacta de la unitat d’enterrament.

• Número de pòlissa de decessos (si n’hi ha) i rebut de pagament.

Selecció i pagament de nínxols i sepultures

Els cementiris, siguin municipals o privats, ofereixen diversos tipus d’unitats d’enterrament, com ara nínxols, tombes o columbaris, que les famílies trien segons les seves preferències i necessitats.

Cadascuna d’aquestes unitats està subjecta a un termini de concessió d’un nombre d’anys determinat. Els pagaments inicials han de fer-se en el moment de l’adquisició de l’espai, i les tarifes poden variar segons la ubicació del cementiri i el tipus d’unitat seleccionada.

Formalització del contracte i concessió de drets d’ús

Un cop completada la selecció de l’espai i fet el pagament, es formalitza el contracte de concessió dels drets d’ús. Aquest document és el que dona al titular el dret exclusiu d’inhumar cendres o restes en la unitat seleccionada durant el període establert.

És important destacar que la propietat del terreny no es transfereix, tan sols el dret d’ús, que es podrà renovar al venciment pagant les taxes corresponents.

Els drets d’inhumació tenen data de caducitat?

Sí, tal com hem avançat en els apartats anteriors, els drets d’inhumació són concessions administratives que tenen una data de caducitat. És a dir, poden usar-se durant el temps pel qual es paga, però quan el termini s’acaba cal renovar-los per a poder continuar gaudint-ne.

En funció del tipus d’enterrament, la concessió pot durar entre cinc anys i noranta-nou. Per exemple, en el cas dels nínxols, és comú que el període sigui de cinc anys a deu, mentre que les tombes i els columbaris poden allargar-se fins als setanta-cinc o els noranta-nou anys.

Quan venç el termini, els drets es poden renovar pagant una taxa addicional.

Què ocorre si no pago els drets d’inhumació d’una tomba o un nínxol?

En cas que els drets d’inhumació no es renovin després del venciment del termini acordat en el contracte, les autoritats del cementiri estan autoritzades a exhumar les restes del difunt. En aquest cas, les restes solen traslladar-se a una fossa comuna o bé ser incinerades, segons la normativa de cada cementiri.

Aquesta situació, que moltes persones poden no conèixer, pot ocórrer tant per un oblit com per raons econòmiques, de manera que la família del difunt té la responsabilitat en tot moment de renovar els drets pagant les taxes corresponents si vol continuar gaudint del dret d’ocupació sobre la unitat d’enterrament.

Per descomptat, el procés d’exhumació requereix una sèrie d’autoritzacions i tràmits per part de les autoritats al càrrec, que han de garantir en tot moment que el procediment es faci sota els protocols sanitaris i de seguretat apropiats.