Què és la tanatofòbia: símptomes i solucions

Tot i que la mort és un fet intrínsec a la vida, és normal sentir incertesa. Ara bé, per a moltes persones aquesta por pot ser un problema. Què és la tanatofòbia? A Roques Blanques tractem d’explicar en què consisteix i com es pot abordar perquè no ens afecti el dia a dia.

Què és la tanatofòbia? Comprenem la por de la mort

La paraula tanatofòbia prové del grec thánatos, que significa ‘mort’, i phóbos, que vol dir ‘por’. Per tant, què és la tanatofòbia? Efectivament, és la por de la mort, però no de la manera habitual que pot tenir qualsevol persona, sinó d’una manera persistent, anormal i injustificada.

Es tracta d’una por de morir irracional i que pot incloure aspectes relacionats amb la mort, com pot ser un taüt, un cementiri o fins i tot un hospital.

La por de la mort és inevitable i, si esdevé irracional, pot arribar a alterar la vida quotidiana. Per això, és necessari aprendre a identificar els símptomes de la tanatofòbia per aplicar-hi un tractament adequat.

Símptomes de la tanatofòbia: Com es reconeixen?

La tanatofòbia es coneix com l’ansietat per la mort, perquè els símptomes es consideren una forma d’ansietat.

Qui tem la mort d’una manera irracional? Les causes de la tanatofòbia poden estar relacionades amb altres trastorns d’ansietat o de depressió, com ara l’estrès posttraumàtic, els atacs de pànic o l’ansietat per malaltia. Generalment, aquesta por es desencadena a partir d’una experiència traumàtica, com pot ser la pèrdua d’una persona estimada, un dol no resolt o el fet d’haver viscut una experiència molt pròxima a la mort, així com la malaltia o hipocondria o les pors apreses.

Aquesta situació té lloc quan la persona pensa en la pròpia defunció o en el procés de morir, i experimenta ansietat o una por intensa.

Aquesta por es manifesta amb símptomes semblants a altres fòbies, com ara:

• Sudoració
• Palpitacions
• Sensació d’opressió al pit
• Dificultat per a respirar
• Marejos
• Nàusees

Les persones que pateixen tanatofòbia no poden controlar aquestes reaccions i senten impotència, per això eviten pensar en la mort sigui com sigui.

Tanmateix, és habitual que tinguin pensaments obsessius sobre la mort, que presentin símptomes d’ansietat, que pateixin atacs de pànic i que tinguin problemes per a dormir. També eviten qualsevol estímul o lloc relacionat amb la mort per no haver de pensar-hi, i fins i tot poden mostrar un estat d’ànim depressiu o experimentar canvis en l’estat d’ànim habitual.

Així mateix, pot ser que experimentin por de la separació, d’enfrontar-se a una pèrdua o de deixar les persones que estimen.

Per tant, la tanatofòbia pot afectar el dia a dia de les persones i interferir en les seves activitats diàries.

Quan podem dir que patim tanatofòbia? Quan aquests símptomes s’allarguen durant almenys sis mesos.

Estratègies i teràpies efectives per a gestionar la tanatofòbia

Com se supera la tanatofòbia? Estratègies i teràpies efectives per a gestionar la por de la mort. Això sí, és important remarcar que l’objectiu és reduir-ne els símptomes, però no eliminar-los completament, perquè, tal com hem vist, la por de la mort és pròpia de l’ésser humà.

El que es pretén és que aquests símptomes no perjudiquin la nostra qualitat de vida i, per tant, els psicòlegs tracten d’ensenyar els pacients a reenfocar les pors i a treballar-hi. En aquest procés, com podem imaginar, és fonamental detectar les causes que provoquen aquesta fòbia.

Inseguretats, baixa autoestima, afany de protagonisme o necessitat de control són alguns aspectes de la personalitat i les inquietuds que solen provocar la tanatofòbia. Per què? Perquè la mort és un acte que escapa del nostre control.

En teràpia, per a treballar aquesta por s’exposa el pacient a aquells pensaments amb la finalitat que afronti la por de la mort. Segons els experts, és un error evitar els pensaments perquè el que es pretén és que, quan inevitablement sorgeixin, la nostra reacció sigui d’acceptació i no de molèstia o patiment. És a dir, l’objectiu és permetre’ns pensar en la mort sense que pensar-hi ens afecti o ens controli la vida.

També s’exposa el pacient a aquells estímuls o indrets que fan que pensi en la mort. Així, amb el temps, podrà enfrontar-s’hi sense por ni ansietat.

I és molt importat que la persona que pateix tanatofòbia i acudeix a un especialista per treballar aquesta por continuï fent vida normal: l’àmbit laboral, les relacions socials, les aficions, la parella, l’àmbit acadèmic, etc. Això permet portar un control sobre la vida present sense témer pel futur.

Com es pot viure amb tanatofòbia: consells per al dia a dia

Quan tractem la tanatofòbia, el significat de buscar solucions és poder conviure amb els nostres pensaments sense que ens afectin el dia a dia. Per això, a més d’acudir a professionals, també hem de seguir consells com ara:

• Parlar amb naturalitat sobre la mort, perquè parlar-ne ajuda a reduir la por.
• Enfocar-se en el present i no plantejar-se hipòtesis sobre el futur.
• Acceptar la incertesa sobre la mort, perquè és inevitable i ningú no sap com serà.
• Pensar en la mort com a part de la vida, sense negar-la.

No serveix de res avançar-se als fets ni deixar que els pensaments sobre el que pot passar ens paralitzin la vida. Centrar-se en el que importa i és essencial en el moment present redueix el patiment. Hem d’aprendre a viure amb la incertesa i a no anticipar-nos a escenaris negatius que no podem controlar. Pensar molt en la mort ens impedeix aprofitar les oportunitats que ens ofereix la vida. El fet de pensar en la mort o fins i tot tenir por de la mort no té res de dolent; en canvi, sí que ho és si es converteix en una por irracional que no ens permet viure.