Enterrament i funeral: diferències i importància

Sovint fem servir els conceptes d’enterrament i funeral com si fossin sinònims (potser per influència de l’anglès); però, de fet, són termes diferents. Aprendre a diferenciar-los és important, perquè l’elecció entre l’un o l’altre és clau en el procés de dol de les famílies quan mor una persona estimada. A Roques Blanques abordem les principals diferències entre l’enterrament i el funeral.

Quines són les principals diferències entre l’enterrament i el funeral?

La principal diferència entre enterrament i funeral és que el primer fa referència a la manera de tractar el cos d’un difunt i de disposar-ne, i el segon, a la manera en què s’honra el difunt.

L’enterrament i el funeral s’assemblen en la mesura que es tracta de dos processos relacionats amb la defunció d’una persona, però són conceptes diferents. Comencem definint-los:

• L’enterrament és el ritual que consisteix en la inhumació del cos d’un difunt. Generalment, el cos es diposita en un taüt segellat que s’introdueix sota terra, que és la forma d’enterrament més tradicional. Això es fa en un cementiri.
• El funeral és la cerimònia que es fa per recordar i honrar una persona estimada que ha faltat. Pot ser diferent en cada cultura i no només es pot celebrar després de la defunció de la persona estimada, sinó també posteriorment; per exemple, quan té lloc l’aniversari de la mort.

La paraula enterrament s’ha de fer servir per referir-se al fet d’enterrar una persona difunta i als serveis fúnebres relacionats amb l’enterrament. En canvi, el terme funeral s’aplica al conjunt d’oficis solemnes que se celebren per un difunt alguns dies després del seu enterrament o, fins i tot, cada aniversari de la seva mort.

Alternativa a l’enterrament

A més de l’enterrament, hi ha una altra manera de disposar del cos del difunt. Es tracta de la cremació, que és el procés pel qual les restes de la persona difunta es redueixen a cendres. Posteriorment, les cendres es dipositen en una urna, que es pot portar a un cementiri, o es poden escampar en algun indret autoritzat.

Això significa que, independentment que es triï enterrament o cremació, la família, a posteriori, pot fer un funeral o no en honor al difunt.

Tipus de sepultures

Igualment, segons si es tria enterrament o cremació, els familiars poden escollir entre diverses opcions de sepultura, com ara:

• Tombes. Es tracta del tipus de sepultura més tradicional. Són sepultures que se situen a terra i estan destinades a fèretres.
• Nínxols. Es coneixen com a sepultures de paret perquè es disposen verticalment, però també estan pensades per a dipositar-hi un taüt.
• Columbaris. Són sepultures verticals o horitzontals destinades a les urnes de cendres, que poden ser de caràcter individual o col·lectiu.
• Inhumació de cendres. A Roques Blanques oferim a les famílies diferents espais innovadors per dipositar les cendres d’un familiar difunt. Pot ser al peu d’un arbre, en un jardí, en una font de repòs… Totes aquestes opcions són de caràcter sostenible, perquè s’hi fan servir urnes biodegradables.
• Panteons. És un tipus de sepultura que serveix per a allotjar-hi les restes de diverses persones, generalment, de la mateixa família. Es poden destinar tant a fèretres com a urnes, i acostumen a incloure un monument funerari.

Tal com veiem, cada modalitat està indicada per a taüt o per a urna, en funció de quina sigui la tria final de cada família pel que fa a la manera de tractar el cos del difunt i de disposar-ne.

Tipus de funeral

Tant si s’opta per l’enterrament com si es prefereix la cremació, i sigui com sigui el tipus de sepultura que s’hagi triat, les famílies també poden dur a terme un funeral, si ho volen així.

En aquest cas, hi ha diferents tipus de funerals que depenen de la religió, de la cultura o de la voluntat de la família i fins i tot del mateix difunt, si és que ho va manifestar expressament abans de morir.

Generalment, el tipus de cerimònia d’homenatge que es triï depèn de la religió. En la tradició cristiana, un sacerdot oficia una missa en honor al difunt, que pot ser més o menys breu en funció de la voluntat de la família. Això, òbviament, canvia segons la religió de la persona difunta i dels seus familiars.

Darrerament, però, s’han estès els funerals laics; és a dir, cerimònies d’homenatge en què es deixa de banda la religió i són els familiars, els amics i les persones pròximes del difunt els qui el recorden en un acte on comparteixen discursos i anècdotes de les vivències amb el difunt.

La importància de l’elecció entre enterrament i funeral per al procés de dol

Tal com hem explicat, distingir entre enterrament o funeral és important perquè permet a les famílies prendre les decisions que els resultin més convenients quant al tipus de sepultura i al tipus de cerimònia d’homenatge que prefereixin per al difunt.

En el procés de dol i d’acceptació de la mort d’una persona estimada, els ritus funeraris que es triïn són clau, perquè l’elecció ens ajuda a afrontar aquests sentiments que ens origina la pèrdua d’un familiar, d’un amic o d’una persona pròxima.

Quan s’opta per l’enterrament d’una persona, s’ha de triar també el lloc físic on es dipositarà el seu cos, que serà el punt on els familiars li podran portar flors, recordar-lo o resar, si això forma part de la seva cultura.

I, si s’opta per un tipus de funeral determinat, també triem la manera com tothom que coneixia i apreciava la persona estimada l’honrarà després de la mort.

Però, a més, distingir entre enterrament i funeral també és important des del punt de vista econòmic, perquè, d’aquesta manera, les famílies saben a què es refereixen els serveis funeraris que contracten quan mor una persona estimada, i poden triar o descartar aquells que prefereixin, basant-se en els pressupostos i en les seves necessitats i preferències.