Guia completa sobre tanatopràxia i tanatoestètica: definicions, beneficis i professió

Què és la tanatopràxia i la tanatoestètica? Avui, a Roques Blanques t’ensenyem a diferenciar entre aquestes pràctiques funeràries i t’expliquem quins beneficis tenen per a les famílies quan mor una persona estimada.

Què és la tanatopràxia?

La tanatopràxia és una pràctica especialitzada en la qual es fan servir diferents mètodes per a netejar, higienitzar, conservar, restaurar, cuidar estèticament i embalsamar una persona difunta, amb l’objectiu de millorar-ne l’aspecte visible i també l’estat.

Les pràctiques que es duen a terme amb aquesta tècnica tenen la finalitat de netejar el cos de la persona difunta i conservar-lo perquè les persones que l’estimen puguin donar-li el comiat que vulguin, fins i tot encara que hagin transcorregut uns dies des de la defunció.

El que es pretén amb la tanatopràxia és que la persona difunta es pugui acomiadar de manera segura i estèticament natural i agradable; per això es porten a terme els processos necessaris per a assolir aquest objectiu.

Què és la tanatoestètica?

Continuem definint què és la tanatoestètica. Es tracta del conjunt de pràctiques funeràries que s’orienten a millorar l’aspecte d’una persona difunta, per tal que es pugui exposar als familiars i als amics durant la vetlla.

Amb aquesta finalitat, s’hi apliquen tècniques de maquillatge i cura estètica. L’objectiu és la restauració del cos de la persona difunta perquè tingui una aparença natural i digna.

Aquest procediment pot ser molt laboriós, depenent de les circumstàncies en què s’hagi produït la defunció. De vegades, no només es tracta de corregir la pal·lidesa o el color de la persona difunta, sinó també de dissimular els signes de violència o els danys derivats d’una mort tràgica, com ara una malaltia, un accident de trànsit o un incendi.

Tanatopràxia vs. tanatoestètica: diferències i tècniques específiques

Quina diferència hi ha entre la tanatopràxia i la tanatoestètica? Com hem dit, les dues tècniques estan enfocades a presentar la persona difunta de manera que els familiars, els amics i els parents puguin acomiadar-la d’una manera digna.

Ara bé, entre tots dos procediments hi ha una diferència clau: la tanatoestètica és una part de la tanatopràxia, que és un procediment més global.

La tanatoestètica se centra en l’aparença de la persona difunta (vestir-la, pentinar-la i maquillar-la), mentre que la tanatopràxia va més enllà i inclou procediments com ara:

• La desinfecció, la higienització i la neteja de la persona difunta.

• L’extracció de teixits i d’altres elements, com ara pròtesis o marcapassos.

• La conservació i l’embalsamament de la persona difunta.

• La restauració i la reconstrucció en casos de mort tràgica.

• El maquillatge i el vestiment de la persona difunta.

La tanatopràxia i la tanatoestètica són processos que poden durar unes quantes hores, en funció de les circumstàncies en què es trobi la persona difunta. L’objectiu dels professionals que fan aquestes feines és, per tant, aconseguir millorar l’aparença final en el mínim temps possible, atès que els familiars necessiten disposar de la persona que estimen per donar-li el comiat que vulguin.

Beneficis emocionals de la tanatopràxia i la tanatoestètica per a les famílies

Els serveis de tanatopràxia i tanatoestètica que ofereixen les companyies funeràries a les famílies no només tenen un component estètic. Aquestes pràctiques ofereixen nombrosos beneficis des del punt de vista emocional:

• Amb aquests procediments, es retarda la descomposició del cos de la persona difunta, i això permet que aguanti més temps per poder fer un comiat de manera segura. Així mateix, fan possible que els familiars que s’hagin de desplaçar —sobretot, si viuen lluny— puguin fer-ho i unir-se a la vetlla i a la cerimònia de comiat de la persona estimada.

• Les tècniques que s’hi fan servir permeten que la persona difunta tingui una aparença i un color més natural, i això permet que els familiars tinguin un millor record de la persona estimada.

• Aquesta aparença natural, que moltes vegades serveix per a dissimular les conseqüències d’una malaltia o d’una mort tràgica, fa que l’últim record sigui més agradable, i això ofereix consol a les famílies i les reconforta en una situació que pot resultar especialment dolorosa.

Així doncs, la tanatopràxia i la tanatoestètica no són procediments que se centrin merament en l’aspecte físic, sinó que tenen com a finalitat última ajudar els familiars en el procés de dol.

A més a més, es tracta de pràctiques estandarditzades, que compleixen una normativa internacional i que fan possible el trasllat de la persona difunta, si cal, en condicions sanitàries de seguretat, en què s’eviti, per exemple, un possible contagi de malalties.

Explorem la professió de tanatopràxia i tanatoestètica: quant pot guanyar un professional?

Els professionals de tanatopràxia i tanatoestètica són especialistes que han de reunir un seguit de coneixements específics sobre el tractament de les persones difuntes.

Com hem vist, encara que no són professions agradables, sí que són molt necessàries per a les famílies quan mor una persona estimada. Per això, en la tanatopràxia i la tanatoestètica el sou és molt competitiu, perquè són perfils professionals que requereixen una qualificació alta i que tenen una gran demanda en el mercat laboral.

En la tanatopràxia cal conèixer tècniques d’higienització, de conservació, d’embalsamament o de restauració, i en la tanatoestètica s’han d’aprendre tècniques de maquillatge i cura estètica de persones difuntes.

Les persones que decideixen estudiar una carrera professional en aquest àmbit saben que, amb les capacitats adequades, poden accedir a salaris que estan per sobre de la mitjana. Al nostre país, els especialistes en qualsevol d’aquestes dues branques poden arribar a cobrar uns 2.000 euros al mes; per això cada cop més persones s’interessen per les formacions professionals en tanatopràxia i tanatoestètica.

Més enllà del sou, els qui es dediquen a la tanatopràxia i la tanatoestètica tenen una responsabilitat que va més enllà de qüestions estètiques, ja que la seva feina és fonamental per a alleugerir el dolor de les famílies quan perden les persones que estimen.